“El somni” a l’Aparador22

El divendres 6 de març vaig tenir l’honor d’inaugurar el tercer aparador22 de l’any a la llibreria 22 de Girona. La iniciativa fa cinc anys que va començar, de la mà d’en pierre d. la, i ja compta 58 artistes entre locals i forans. I és que una de les particularitats que té aquest petit espai al centre de la ciutat és l’alternança entre els artistes del Gironès amb els forans, tant com per exemple, l’argentí Federico Hurtado amb el seu “Sujeto X, sus casas”.

La proposta que he presentat és la de la dona que jeu i el seu somni, resumit, el somni. La protagonista dorm, (jeu o reposa) en un paisatge muntanyós allunyat de l’urbs però no pas menys sorollosa. Algú, sense saber qui ni d’on és, deforma i reescriu el somni a força de mal.

Primera col·lectiva de collage a l’Espai22

El 7 de setembre va inaugurar la primera edició d’una Col·lectiva de Collage a l’Espai22. Antigament, en aquest local s’hi feien exposicions vinculades (no sempre) a l’artista Fita. De fet, l’espai era seu de la Fundació Fita que avui podem trobar a la primera planta de la Casa de Cultura de Girona.

La col·lectiva la formàvem 6 artistes i cada un d’ells hi participava amb una, tres o més obres. Una llista que mostrava una varietat d’interpretacions al voltant del collage molt variada. El mail art de Sergi Serra, el minimalisme d’Albert Cano o els de gran mida i carregats de simbolisme de la Mariana Freijomil en són uns exemples. A la web del col·lectiu es pot contemplar una llista dels artistes que hi participen.

Per la part que em toca, hi vaig participar amb un díptic anomenat “Romeu i Julieta” i una peça que calia llegir com si es tractés d’unes vinyetes que a mesura que arribava a la seva fi, anava pujant de to.

XII Festival d’Art independent Pepe Sales

Avui comença una nova edició del Festival d’Art Independent Pepe Sales, enguany aquesta XII edició va dedicat a la figura, l’obra i el temps de l’artista coreà Yi Sang (1910-1937).
El collage està inspirat al poema Mirall, escrit al 1933 (podeu veure la traducció del coreà a l’anglès al final d’aquesta entrada):

El Festival te com a objectiu “difondre l’obra d’autors de culte que, en el seu moment, han estat maleits arrel de la seva polèmica actitud lliure del condicionament i les formes socials que els envoltaven creant un llenguatge avantguardista propi i revolucionari envers la cultura establerta.

El Festival es un espai de trobada de creadors i de tendències. Al llarg d’una setmana d’actes (exposicions plàstiques, cinema, conferències, teatre, instal·lacions, performances, música, dansa, poesia, etc.) els artistes, en la seva disciplina, ens proposen un passeig per l’obra i el temps de l’autor.

Mirror

Inside the mirror, there is no sound
There is no world as quiet as this
Inside the mirror too are my ears
Two pathetic ears which do not understand my words
I am a left-hander inside the mirror
A left-hander who cannot receive my handshake……and does not know how to do a handshake
Because of this mirror, I cannot touch my mirror self
But if not for the mirror, how could I ever meet myself in the mirror?
I do not have a mirror on me now but my mirror self is always inside a mirror
I do not know for sure but he is probably preoccupied with some solitary project
My mirror self is the complete opposite of me yet so similar to me
I feel sorry for my inability to worry over and examine my other self in the mirror